El passat 7 de desembre vam conversar en el podcast de l’Ian Corless sobre la seva participació a la Pyrenees Stage Run 2021. A continuació us deixem un breu resum dels seus comentaris sobre la Pyrenees Stage Run. Com podreu llegir, la PSR és una experiència que no us podeu perdre!

Una de les coses que més va sorprendre a Ian Corless, és l’alta qualitat organitzativa de la cursa amb un preu molt ajustat: “el vostre esdeveniment aconsegueix unir diverses cultures, llocs, paisatges diferents, realment és un viatge i fins i tot si decideixes fer-ho pel teu compte, amb la motxilla i potser quedar-te a refugis o hotels tal com a la cursa, logísticament encara seria molt, molt difícil de fer i costaria molt de temps, i crec que el que més em va impressionar de la vostra cursa és que, en general, les curses de diversos dies són cares a causa de la logística, la quantitat de persones, l’allotjament… Tot el que està involucrat és enorme. El preu de la vostra cursa és realment bo i m’ho vaig qüestionar inicialment. Vaig pensar “Uhm, quin és el preu que jo, com a participant, pagaria perquè el preu sigui tan baix?” Perquè si ho penses, tens la inscripció a la cursa, tens hotel cada nit, tens menjar, tens la logística de la cursa… I vaig pensar, “potser no sigui tan bo com altres experiències…” però això no és el que vaig trobar. Vaig descobrir que, de fet, de vegades era millor que altres curses que tenen el doble o fins i tot el triple de preu, i gairebé vaig sentir, i no és freqüent que digui això, que la vostra cursa era massa econòmica!”

També va destacar que tot i no ser un recorregut senzill, era molt positiu el fet de poder tenir un bon descans després de cada etapa, en comparació amb altres curses com “Marathon des Sables” on el descans és més complicat al campament: “crec que el que té de bo aquesta cursa és que tens dies difícils però nits realment relaxants i això compensa els dies difícils i no has de patir tota l’estona, pots patir durant el dia i prendre una copa de vi o una cervesa i un bon sopar a la nit i després posar-te al llit i sortir a córrer l’endemà. I crec que aquesta és una part realment clau d’això i és per això que pot atraure tantes persones diferents”.

Sobre la dificultat de la cursa, els temps de tall i l’etapa 5 en què va ploure, comentava que els paisatges i l’entorn són tan espectaculars que compensen la dificultat: “va ser un dia excel·lent perquè el terreny humit i dur semblaven unir-se per fer-ho encara més èpic, i crec que probablement va ser un dels dies que la gent recorda més. I després, una mica més endavant a la cursa, el dia amb totes les roques immenses (etapa 7). Sembla durar una eternitat, però el costat visual compensa la dificultat d’avançar. I també crec que sí, alguns dels dies són força desafiants, però fins i tot caminant i trotant, encara tenen molt de temps per fer-ho.”

Una de les coses que més li va agradar, va ser el recorregut i els canvis de paisatge en cadascuna de les etapes ja que la cursa és totalment lineal: “la qüestió és que no estàs corrent en bucle, no estàs corrent pel mateix terreny, en realitat és un viatge d’un lloc a un altre i crec que per a mi, això és el més important” … “el que em va encantar de la cursa, és que pensaries que probablement seria força similar cada dia i no ho és, el dia 1 és completament diferent al dia 2, el dia 2 és completament diferent al dia 3, i després quan passes per Andorra és molt diferent del que vas veure abans i després, i després acabes amb els darrers 2 dies amb tots els llacs i els blocs de roques… Hi ha alguna cosa diferent cada dia.”

Per aquells corredors que pensen que poden no estar preparats, o que dubten perquè la participació és obligatòria en format d’equips de 2 o 3 corredors, va destacar el fet que si un integrant de l’equip abandona, l’altre pot continuar en cursa, i el que ha abandonat pot tornar a córrer en posteriors etapes: “crec que una cosa que potser preocupa molta gent és, si mai han fet una cursa per etapes abans, pot ser força intimidant quan normalment corren 2 o 3 vegades a la setmana i després, de cop i volta, han de córrer 7 dies i han de córrer distàncies més grans amb molts metres de desnivell i el repte és enorme. Per això és comprensible que després de 2 o 3 dies poden pensar “no puc continuar”. I normalment, en qualsevol altra cursa, estarien fora i se n’anirien a casa, però aquesta facilitat, que els permet tenir un dia lliure i després tornar, és un detall molt, molt bonic”.

La Pyrenees Stage Run sempre serà un esdeveniment proper i familiar: “després d’haver-hi estat i haver experimentat i vist els pobles, crec que aquest és un dels atractius de l’esdeveniment, és que no són centenars i centenars de persones on et perds, tendeixes a conèixer tothom en 2 dies. I potser coneixes algunes persones més que d’altres, aquesta és la naturalesa de l’esdeveniment, però arribes a conèixer tothom” … “no només hi havia molts corredors internacionals a la cursa, sinó que molts d’ells ja hi havien estat abans i s’està convertint en un fix al calendari al que volen tornar any rere any i viure novament la PSR, i la família, i els amics, i tornar a experimentar la ruta”.

Finalment va fer un resum del que és la Pyrenees Stage Run: “Aquesta és una cursa de gran qualitat-preu i si voleu una setmana de vacances on no hi ha extres amagats, la Pyrenees Stage Run és el lloc absolutament perfecte on anar. Si us ve de gust un repte increïble en una part preciosa del món amb una gran organització, mireu la pàgina web de la PSR, perquè no crec que trobeu una cursa per etapes amb una gran organització com aquesta, a aquest preu enlloc, realment és una cosa per viure”.

Podeu trobar els enllaços al Podcast i la transcripció completa de l’entrevista aquí: https://psr.run/ca/ian-corless-entrevista-completa/ 

I aquí podeu veure totes les fotografies que va fer Ian Corless durant la Pyrenees Stage Run 2021: https://iancorless.photoshelter.com/gallery-collection/Pyrenees-Stage-Run-2021/C0000vD_jVbFNfuI

Pin It on Pinterest

Share This